Potser no tinguin ales, rínxols rossos i cara de no haver trencat mai un plat, però els àngels de la guarda existeixen. A aquesta conclusió almenys ha arribat un grup de matemàtics russos simplement analitzant una anomalia estadística: en els avions, trens o vaixells que s'accidentaven hi havia menys passatgers de l'habitual. Uns perquè van tornar el bitllet en l'últim moment, altres perquè van baixar abans d'hora o uns pocs perquè, miraculosament, van arribar tard a l'aeroport, l'estació de tren o el port, la veritat és que cada vegada que hi ha una catàstrofe o un atemptat escoltem la història de passatgers que es van salvar miraculosament. ¿Simple casualitat? Una intuïció? O la prova que els àngels de la guarda ha?
Un grup de matemàtics russos, dirigits per Valeri Isakov, assegura que, lluny de qualsevol plantejament abstracte, una simple anàlisi estadística demostra que l'àngel de la guarda, o com cadascú vulgui cridar-li, fa un encomiable treball. Aquest grup d'investigadors ha analitzat un elevat nombre de catàstrofes ocorreguts en els últims anys, i ha descobert certa anomalia estadística: en els trajectes accidentats sempre hi ha menys passatgers del normal, segons informa el portal d'informació rus RT. Així, durant els últims 20 anys el nombre de passatgers que va tornar els bitllets en vols o recorreguts que després van patir un sinistre va ser un 18% més alt que en els casos dels que aquests recorreguts es van realitzar sense problemes.
Amb aquesta conclusió, Isakov reafirma la teoria del sociòleg nord-americà James Staunton, que el 1958 va analitzar més de 200 catàstrofes ferroviàries dels anteriors 30 anys. Stauton va descobrir que els trens que havien patit un accident tenien ocupats tal només un 61% dels seients de mitjana, mentre que els que no patien cap tipus de contratemps solien comptar amb, mínim, el 76%. És a dir, una gens menyspreable diferència de 15 punts percentuals de passatgers que, per intuïció o per la intercessió d'un protector, es van salvar d'una mort segura. Per explicar aquest desfasament estadístic, l'autor de bestsellers de terror Stephen King va recórrer a la seva pròpia hipòtesi. Segons King, en ocasions a algunes persones se'ls desperta el que ell va anomenar «el sistema subconscient d'alarma», que els nostres antecessors tenien més desenvolupat, i que els permetia salvar-se d'amenaces imminents.
Segons anava reduint-se el nombre de perills als quals s'enfrontava l'home aquesta «alarma» va ser atrofiant. A King se li va despertar la curiositat quan va saber que 16 persones que havien de viatjar a l'interior d'un avió que posteriorment es va estavellar van retornar el seu bitllet abans del vol i altres tres van arribar tard, quan la mitjana de bitllets retornats no sol superar els 10 , i el nombre de viatgers que arriba tard és pràcticament inexistent, segons informa RT.COM
Un grup de matemàtics russos, dirigits per Valeri Isakov, assegura que, lluny de qualsevol plantejament abstracte, una simple anàlisi estadística demostra que l'àngel de la guarda, o com cadascú vulgui cridar-li, fa un encomiable treball. Aquest grup d'investigadors ha analitzat un elevat nombre de catàstrofes ocorreguts en els últims anys, i ha descobert certa anomalia estadística: en els trajectes accidentats sempre hi ha menys passatgers del normal, segons informa el portal d'informació rus RT. Així, durant els últims 20 anys el nombre de passatgers que va tornar els bitllets en vols o recorreguts que després van patir un sinistre va ser un 18% més alt que en els casos dels que aquests recorreguts es van realitzar sense problemes.
Amb aquesta conclusió, Isakov reafirma la teoria del sociòleg nord-americà James Staunton, que el 1958 va analitzar més de 200 catàstrofes ferroviàries dels anteriors 30 anys. Stauton va descobrir que els trens que havien patit un accident tenien ocupats tal només un 61% dels seients de mitjana, mentre que els que no patien cap tipus de contratemps solien comptar amb, mínim, el 76%. És a dir, una gens menyspreable diferència de 15 punts percentuals de passatgers que, per intuïció o per la intercessió d'un protector, es van salvar d'una mort segura. Per explicar aquest desfasament estadístic, l'autor de bestsellers de terror Stephen King va recórrer a la seva pròpia hipòtesi. Segons King, en ocasions a algunes persones se'ls desperta el que ell va anomenar «el sistema subconscient d'alarma», que els nostres antecessors tenien més desenvolupat, i que els permetia salvar-se d'amenaces imminents.
Segons anava reduint-se el nombre de perills als quals s'enfrontava l'home aquesta «alarma» va ser atrofiant. A King se li va despertar la curiositat quan va saber que 16 persones que havien de viatjar a l'interior d'un avió que posteriorment es va estavellar van retornar el seu bitllet abans del vol i altres tres van arribar tard, quan la mitjana de bitllets retornats no sol superar els 10 , i el nombre de viatgers que arriba tard és pràcticament inexistent, segons informa RT.COM